Us recomano que en
aquesta etapa porteu provisions, tant d’aigua com de menjar, dons a banda del Cap
de Creus on hi ha un restaurant i un bar, a la resta de trajecte no trobareu
cap “xiringuito”, ni tampoc masses llocs on banyar-se.
En
aquesta etapa vaig seguir els senyals vermells i verds que, sortint de Cadaqués
(foto), seguint el voral del mar fins cala Es Poal i agafant el carrer de la
Miranda, puja cap a l’ermita de Sant
Baldiri (foto) amb el seu cementiri.
Es passa
per Portlligat, amb la casa-estudi
ara museu de Salvador Dalí (2 fotos), edificada sobre la base d’unes
antigues barraques de pescadors, lloc de veneració
de molts seguidors seus i amb unes vistes perfectes cap el mar que segur
el van inspirar molt.
Just
davant de les barques posades a la sorra es troba l’illa de Portlligat . que obtura pràcticament la badia
i li procura l’aspecte característic de mar tancat.
A l'altre costat de la platja, de pedres i aigües estancades i poc interessant
per banyar-se, està la Punta d'en Noves, on hi ha un caminet que de
seguida arriba a la platja de Sant Antoni, plena de barques de
pescadors.
Pujant per l'últim carrer que hem deixat
enrere, es passa pel costat de platja
de s’Alqueria Petita i, uns metres abans d'enllaçar amb la carretera que va
de Cadaqués al Cap de Creus, a la dreta hi ha un senyal que indica el corriol
que ens porta cap el Cap de Creus, amb un paisatge molt diferent.
A l’any 2014 i posteriors, al costat de la platja de s’Alqueria Petita, després de la 1ª
casa, surt el camí de ronda sense senyalitzar, que va a s’Alqueria Gran (foto), les dues de grava i sorra.
Després el corriol segueix, per l’altra banda, per un camí que dóna la volta a Punta de s’Alqueria (foto) i Cap d’en Roig per un tram sense senyalitzar, i travessant una urbanització, el carrer tot recte, al final de l’última casa segueix el corriol que porta a cala Jonquet (foto), molt resguardada i tranquil·la, un bonic racó d’aigües tranquil·les.
Seguint el camí senyalitzat al costat d'una finca
privada s’arriba a la platja d’en Noves,
nudista, després la d’en Lluis, amb còdols plans i, a
continuació, per un corriol sobre pedres, s’arriba a platja de Guillola (foto), de grava i còdols.
Pujant pel camí / torrent vaig enllaçar amb una pista
i, al cap de poc, trobem el Camí Antic al Cap de Creus, marcat amb els
senyals del GR, enllaçant amb la ruta de l'any anterior.
RUTA INICIAL: Aquest bonic
corriol entre parets de pedra seca i amb pujades i baixades força suaus (foto)
ens permet envoltar la Badia de Guillola, passant pel rec des Jonquet, i
veure la platja d’en Noves (foto).
Seguint per un camí de
pedres entre parets de pedra seca, es passa per sobre les cales Torta, Seca,
Bona i Freda, petites i lluny del camí, i Jugadora (foto amb el far
del Cap de Creus al fons i foto amb Cadaqués al fons des de l’altra banda -
foto 2016), de sorra fina i nudista, i a partir d’aquí ve una forta pujada fins
la carretera.
El far va ser construït a mitjan
del segle XIX sobre els fonaments d’una antiga torre de guaita. La seva llum té
un abast de més de 60 metres. Es troba a l’extrem més oriental de la Península
Ibèrica i és el punt on el Pirineu s’aboca al mar. En aquest entorn afloren
pacients les roques més antigues de Catalunya, els esquistos grisencs que
apareixen interromputs per filons blancs i rojos de pegmatites.
Al costat de l’oficina d’informació, mirant cap al mar, es troba un recordatori de germanor amb el Cap de Finisterre (foto 2020), el punt més allunyat de la Península Ibèrica cap a la banda de l’oest.
Vaig fer un recorregut per la punta de Cap de Creus seguint els senyals de color vermell del terra i els diferents cartells de senyalització, passant per sobre la cova de s’Infern (accessible des del mar)(foto any 2020) i el mirador de la punta del Cap, on es veuen les illes de s’Encalladora i Massa d’Oros o Sa Rata (2 fotos). Aquest és el lloc escollit per a molta gent per a anar a veure, l'1 de gener de cada any, la sortida del sol i també és el començament de la ruta GR11 que travessa els Pirineus.
Molt
a prop del far hi ha l'antiga casa dels carabiners, actualment convertida en
habitacions i també en restaurant.
Per sortir del Cap de Creus vaig agafar un tram de carretera asfaltada i, al cap d'1 km., a la dreta ve un corriol que baixa cap a cala Culip (foto anterior des del restaurant del far amb Llançà al fons), amb l'antiga caseta de pescadors a una part de la cala de pedres petites i l'embarcador amb una mica de sorra a l'altra banda (foto).
Davant de cala Culip s’hi van localitzar restes
de naus romanes que s’aproximaven a la costa amb la pretensió de refugiar-s’hi
fugint de la tramuntana.
A l’any 2023 no vaig fer el Pla
de Tudela, per lo que després de fer un tram de carretera fins la segona corba
al acabar la recta de sortida del Cap de Creus, vaig girar a la esquerra
seguint les indicacions del pàrquing de Tudela.
A uns 2000 metres del Cap de Creus,
vaig deixar de seguir les indicacions cap el pàrquing i, tot seguint el GR11
girant cap a la esquerra, deixant a la dreta la carretera que va cap al Port de
la Selva, vaig continuar per la ruta dels anys anteriors a la sortida del Pla
de Tudela.
RUTA INICIAL: Pel costat contrari surt una pista de ciment que recorre el paratge de Tudela (foto) on, a partir dels anys seixanta, es va construir una urbanització (Club Mediterranée) però que, gràcies al suport popular, ara està totalment enderrocada.
En aquest peculiar paratge es
passa per les cales: Culleró, petita, de sorra i amb l'illa davant;
Tudela, de roca i grava; i al final del Pla de Tudela, la de les Agulles,
de sorra i molt petita, totes de prohibit accés (foto 2020),
Les capricioses i curioses roques del Cap de Creus en general però d’aquest indret en especial, han estat batejades pels habitants de la zona amb noms ben dispars com la roca d'Es Camell - el filo de pegmatita més extens de tot el Cap de Creus - (foto), s’Aliga - el mes elevat - (foto), o de la Tortuga, degut a les seves diferents formes (foto).
Per sortir del Pla de Tudela es passa per un pàrquing i, al trobar el creuament amb la carretera que va cap a Cadaqués, vaig anar-hi uns metres però en direcció al Cap de Creus. Molt a prop i seguint els senyals del GR11 a la dreta, em portaren per un camí cap el coll de ses Portes i, més endavant, es creua de nou la carretera asfaltada ja que el camí continua a l’altra banda.
Després de passar per una casa rural d’Els
Rabassers de Baix (foto 2016 anterior amb cavall inclòs), comença una
pista de terra i pedres que vaig seguir una bona estona, passant per les
runes de la casa d'Els Rabassers de Dalt,
un desviament a cala Prona i cala
s'Arena, fins arribar a prop del Serrat
del Camp Nou, on hi ha un encreuament.
A l’any 2023 vaig agafar el desviament a cala Prona, per cert un corriol molt
estret, ple de herbes i sense senyalitzar, que durant 2 km. baixa cap a la
cala. Tingueu en compte de anar sempre pel costat esquerra sense baixar cap a
la riera.
Al tram final hi ha un desviament a cala Portixó (foto amb la Mar de Amunt),
i també es troben unes roques diferents (foto), dons totes son de color gris i
aquestes tenen un color molt clar.
Al arribar a cala
Prona (dos fotos) de còdols, ens trobem una caseta pescadors amb un petit
embarcador.
Després vaig refer el mateix camí de 2 km. fins
arribar a la pista principal amb el GR marcat.
L’any 2016 i al 2022 també vaig anar recte seguint les marques del GR11 (encara que recomano la ruta dels anys anteriors per Sa Birba i cala Tavalera, ja que l’altre ruta puja i baixa moltes vegades), i just al costat d’un cartell molt original (foto 2016), vaig agafar el corriol que surt a la dreta.
RUTA
INICIAL: Vaig agafar la pista de la dreta i després un altre
cop a la dreta, sense senyalitzar, que passa pels voltants de Sa Birba i, més tard, ja ve el
desviament cap a la preciosa cala Tavallera. Quan es va baixant cap a aquesta
cala, el corriol té una fort pendent i amb unes vistes espectaculars (foto
2017).
Cala Tavallera
(foto) és la platja verge més gran de la Mar d'Amunt i hi podem trobar una
bassa d’aigua salada al centre i una pineda al costat de dues antigues cases de
pescadors.
Per sortir de la platja vaig agafar el corriol de pedres sense senyalitzar
que surt darrera la pineda, i que té un fort pendent.
Un cop dalt del camí, aquest és més pla i va seguint uns murs de pedra seca que servia per delimitar les propietats. Després empalma amb la pista que, bastant planera, va voltant fins a veure la casa de Mas Paltré, on surt un caminet cap a la dreta que travessa el rec del Talabre, on s’hi troben unes sureres i roures d’una gran bellesa i dimensions, per arribar al final a l’ermita de Sant Baldiri (foto).
A continuació s’agafa la pista i,
seguint tot recte pel corriol de pedres que surt davant, es passa per una
pineda i després es s’ha de seguir pujant (ja és l’última) fins el proper
encreuament en el qual també s’ha de seguir recte. A partir d’aquí la pista ja
va baixant molt suaument cap a Port de la Selva.
A l'arribar a una urbanització,
en el carrer Puig Gros, comença l'asfaltat i després el carrer Punta de la
Creu, tot seguint cap al port, que queda just a l'altra banda de la muntanya
que estem vorejant.
Just a l’arribar a
les primeres cases d’El Port de la Selva i agafant el carrer Puig Gros, a l’any
2021 hi havia unes fletxes pintades sobre l’asfalt que et dirigien cap a un
corriol de pedres força empinat i que anava directament a cala Tamariua.
A la dreta deixem el sender que baixa cap a la bonica cala Tamariua (foto), nudista, de sorra i amb la seva antiga pedrera de gneis que va proveir de llombardes a la ciutat de Barcelona a principis del segle passat.
Al setembre de l’any 2014
vaig agafar el camí de ronda que surt de cala Tamariua i que, amb diverses pujades
i baixades fàcils al començament, passa per Cap Mitja, la Cativa, petita
i de sorra, i després d'una forta pujada que passa per les Covasses
(foto), baixa fins a cala Fornells (foto), de sorra gruixuda i còdols.
El trajecte entre Tamariua i Fornells és de 2 km.
però després vaig tornar pel mateix camí: total 4 quilòmetres.
RUTA INICIAL: Des de punta de la Creu vaig tenir una bona visió de la part més moderna del Port de la Selva (foto) i del monestir de Sant Pere de Rodes.
Seguint el carrer que envolta la Punta de la Creu, i
després de les escales que baixen a la platja de Les Violetes, de
còdols i un mirador amb uns bancs per seure, segueix un camí empedrat que passa
per cala de Les Clisques i que
va seguint el litoral arran de mar fins la platja del Pas, de grava.
Just darrera té una caseta de fusta que serveix de
bar. Vaig a agafar el carrer que surt al seu costat per entrar al nucli urbà ja
que si seguim arran de costa ens endinsem al Port Nàutic.
Port de la Selva (2 fotos) era el barri mariner de Selva de Mar i lloc escollit per a molts poetes per a passar-hi bones temporades. Hi destaca el port de Reig, les seves nombroses platges: d’Aquí de Sota, Port de la Selva, la Ribera, Bell Repòs, d’en Taita, d’en Rabés, rec de Canet i d’en Pere Esteve, explicades amb detall al començament de l'etapa nº 12 que vaig fer a l'any 2014.
També destaca l'església de Santa Maria de les Neus (foto) i les cases blanques escalonades a la falda de la muntanya, formant una bonica imatge de postal, sobretot durant la posta de sol i a la nit quan el conjunt es reflecteix al mar.
